Hui fa una setmana que marxàrem de Barcelona. Han sigut uns dies plens de noves sensacions, emocions, pensaments, abstraccions, experiències...
Quan arribàrem va ser molt estrany. Un país desconegut, ple de gent, cotxes i motos. Un ritme molt diferent al nostre, on sembla que la gent va molt estressada. Dic sembla perquè en el fons no és així. Són persones molt obertes, molt donades a establir noves relacions i et fan sentir com a casa.
Veníem predisposats a trobar una ciutat caòtica, perillosa i bruta. Cert és que són tres adjectius que es podrien usar per definir-la, però també caldria utilitzar-ne molts d’altres per definir els bons moments que et fa sentir. La magnitud d’olors que pots arribar a percebre, els gustos que es desprenen de la infinitat de pizzeries, restaurants, fruiteries, carnisseries, mercats al carrer. És una ciutat plena de vida, on la gent surt al balcó a parlar amb els veïns, i et saluda amb un: “Buon giorno raggazzi”. Així podria estar molta estona descrivint allò que he sentit en només una setmana. Preferisc esperar per poder realment ser capaç de descriure al lloc on viuré els pròxims nou mesos, i així poder extreure’n la informació que en manca per acabar de descobrir la màgia de Nàpols.
Quan arribàrem va ser molt estrany. Un país desconegut, ple de gent, cotxes i motos. Un ritme molt diferent al nostre, on sembla que la gent va molt estressada. Dic sembla perquè en el fons no és així. Són persones molt obertes, molt donades a establir noves relacions i et fan sentir com a casa.
Veníem predisposats a trobar una ciutat caòtica, perillosa i bruta. Cert és que són tres adjectius que es podrien usar per definir-la, però també caldria utilitzar-ne molts d’altres per definir els bons moments que et fa sentir. La magnitud d’olors que pots arribar a percebre, els gustos que es desprenen de la infinitat de pizzeries, restaurants, fruiteries, carnisseries, mercats al carrer. És una ciutat plena de vida, on la gent surt al balcó a parlar amb els veïns, i et saluda amb un: “Buon giorno raggazzi”. Així podria estar molta estona descrivint allò que he sentit en només una setmana. Preferisc esperar per poder realment ser capaç de descriure al lloc on viuré els pròxims nou mesos, i així poder extreure’n la informació que en manca per acabar de descobrir la màgia de Nàpols.
3 comentaris:
Tu si que t'ho montes bé!! Seguirem el blog perquè ens contes amb detall tot el vas vivint, eh! Aprofita el moment!
Germa, m'alegre de que tot et vaja be... tin per segur que la teta abans del que t'imagines... et va a visitar!!! un besot... pasau be!!!
ola pau sigem ta mare y moises que pizzes mes bones em vist que estas molt guapo y que setas pasanto molt be pero aprofita el temps per a estudiar que nian ores pa tot mols besets de tots
Publica un comentari a l'entrada