Dijous a la nit mentre jugàvem a un joc de rol un company ens va convidar a anar a casa seu. Acceptàrem la seva invitació i divendres fer la bossa i cap a Fondi.
Fondi és una població a mig camí entre Nàpols i Roma, a la regió del Lazio, província La Latina. Un poble fundat pels grecs. Un poble que comença a peu de muntanyes i el seu terme arriba fins el mar. Ple d’història i històries que ens ha anat explicant Danilo.
Passejos pel centre històric, on encara s’hi conserva l’estructura original. Cases velles i també belles. Els diferents barris i places, el castell, les fonts, l’empedrat del carrer... Tot meravellosament conservat. Passejos calmats. Observant cada racó, cada persona, cada moment que ens ha fet sentir a gust.
També hem voltat per altres pobles a la vora. Llocs turístics que a l’estiu s’emplenen de gent i que ara a l’hivern resten solitaris, però bells. Pobles que guanyen terreny entre els penya-segats i miren al mar desafiant l’horitzó.
El mar. Un mar serè una tarda d’hivern mig nuvolada. Observant mar endins, en direcció a casa. Evadit pel moment, pensant en les coses bones que ens deixa la vida.
Dues nits tranquil·les. Dues cerveses i converses que anaven canviant de tema i el temps passant sense adonar-se’n.
Menjar. Una gran cuinera la mare d’en Danilo. Pasta, carn a la brasa, salses elaborades, fruits secs d’hivern... Ens hem sentit com a casa, ben acollits per uns pares que en aquell moment eren un poc dels tres.
Què més li podíem demanar a un cap de setmana d’hivern?
