Una tarda de desembre. Res a fer. Estudiar no puc. Pensar em costa. Hi ha alguna cosa que em neguiteja. No sé què és. Tracte d’esbrinar-ho. Res no trobe. Escolte música. Cerque entre les lletres alguna cosa que em diga què pot ser.
Ja ho tinc! Estic feliç. Per què? No ho sé. Cap cosa concreta em fa feliç, però sóc feliç. Feliç d’estar, feliç de ser. Feia ja temps que no sentia allò què sent ara mateix. M’agrada ser feliç.
Tinc un mig somriure al rostre. Un mig somriure que de quan en quan es fa un somriure sencer. Tot plegat és gratificant. Felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada