Sóc submís en un plor de silenci. Un silenci que només jo escolte. Un silenci ple de dolor, un dolor que malgrat tot no em deixa cridar i fulminar aquest silenci que em fa sentir sol, deprimit, apagat. Silenci.
Un silenci ple de remordiments. Remordiments que vaguen amunt i avall sigil·losos, però que apareixen quan tinc el més mínim impuls per cridar i trencar en mil miquetes aquest silenci que no em deixa viure. Silenci.
Al silenci em sent malament i romanc callat, quiet, sense fer cap moviment que puga esdevenir un so que altere la fragilitat d’aquest silenci. Un silenci que no em deixa viure, però que sense ell no sabria viure. Un silenci que em fa por i a la vegada em protegeix. Una protecció insana que no em deixa llibertat. Silenci.
El silenci una esclavitud. Un esclau del silenci. Silenci que ve el silenci. Silenci, silenci, silenci...
Un silenci ple de remordiments. Remordiments que vaguen amunt i avall sigil·losos, però que apareixen quan tinc el més mínim impuls per cridar i trencar en mil miquetes aquest silenci que no em deixa viure. Silenci.
Al silenci em sent malament i romanc callat, quiet, sense fer cap moviment que puga esdevenir un so que altere la fragilitat d’aquest silenci. Un silenci que no em deixa viure, però que sense ell no sabria viure. Un silenci que em fa por i a la vegada em protegeix. Una protecció insana que no em deixa llibertat. Silenci.
El silenci una esclavitud. Un esclau del silenci. Silenci que ve el silenci. Silenci, silenci, silenci...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada