La ruta dels sopars

Ja han començat la ruta dels sopars pels diferents pisets. Vam començar pel nostre aquest dimecres, dijous a casa d’en Davide, i aquesta nit toca a ca l’Antonio.
És la manera que anem coneguent gent i a més ens serveix per anar aprenent italià, que falta ens fa encara, però piano piano ho aconseguirem.
A la foto hi ha els primers autòctons que hem conegut. Començant d’esquerra a dreta trobem: Antonio, Nicola, Davide, Roberta, Sebastian, Aina i Pau.
Fem vetllades molt agradables parlant de temes diversos: política, festa, música, menjar..; fent tastos dels diferents vins (baratillos, això sí) i birres.
Qui vulga està convidat a venir a sopar a casa nostra, quedeu avisats. Ah, però no vos descuideu de portar alguna cosa per menjar o beure...jejeje!!
Molts besets i abraços a tots i totes!!!!!

Pizzes... mmmmmmmmmm..... i festa....

Què dir de les pizzes napolitanes? Estan boníssimes! Són baratíssimes! Un plaer que aguditza el sentits del gust i l’olfacte, i a més la presentació fa que et suquege la boca quan les veus passar a mans dels camarieri.
Ja a la porta de les pizzeries s’ensuma l’olor a llenya cremant lentament als forns de pedra. Aquest és el reclam que et fa aturar i et fa venir ganes d’entrar i degustar les efímeres obres d’art que es creen en aquell racó a la vora del foc. Una altra cosa curiosa si més no, són les parets del local atapeïdes de fotos amb tot de rècords guiness, famosos fotent queixalades a les pizzes, premis,... A destacar la foto del president americà Klinton, present a totes les pizzeries.
A destacar de les fotos, en Pere, un català rodamóns, amb mil i una històries per explicar. Tot un personatge (amb el bon sentit de la paraula), amb qui vam compartir el primer cap de setmana per terres italianes. Ens va servir per realment començar a gaudir de la ciutat deixant de banda els afers burocràtics que comporta arribar a un nou lloc i començar una nova etapa de la vida. Gràcies Pere i esperem tornar-te a veure’t aviat!

La festa a la nit és brutal. Tot de gent al carrer: bevent, rient, parlant, establint noves relacions, fumant, ...
L’alcohol, un altre atractiu per la ciutat i la seua vida nocturna. A uns preus que fa ja molt temps que hem oblidat per casa nostra. Això augura unes nits interminables de festa amb alcohol, sexe i rock and roll!

Per fer un resum si veniu a Nàpols el què s’ha de fer una nit de dissabte:
- Apuntar-se a la llista d’una bona pizzeria de la Via Tribunale
- Passar per una enoteca i fer un bon got de vi acompanyat de tapes
- Degustar la pizza que escolliu a la carta
- Sortir de festa pel centre històric fins que el cos et digui prou

Napoli

Hui fa una setmana que marxàrem de Barcelona. Han sigut uns dies plens de noves sensacions, emocions, pensaments, abstraccions, experiències...
Quan arribàrem va ser molt estrany. Un país desconegut, ple de gent, cotxes i motos. Un ritme molt diferent al nostre, on sembla que la gent va molt estressada. Dic sembla perquè en el fons no és així. Són persones molt obertes, molt donades a establir noves relacions i et fan sentir com a casa.
Veníem predisposats a trobar una ciutat caòtica, perillosa i bruta. Cert és que són tres adjectius que es podrien usar per definir-la, però també caldria utilitzar-ne molts d’altres per definir els bons moments que et fa sentir. La magnitud d’olors que pots arribar a percebre, els gustos que es desprenen de la infinitat de pizzeries, restaurants, fruiteries, carnisseries, mercats al carrer. És una ciutat plena de vida, on la gent surt al balcó a parlar amb els veïns, i et saluda amb un: “Buon giorno raggazzi”. Així podria estar molta estona descrivint allò que he sentit en només una setmana. Preferisc esperar per poder realment ser capaç de descriure al lloc on viuré els pròxims nou mesos, i així poder extreure’n la informació que en manca per acabar de descobrir la màgia de Nàpols.