Més fotos de festa... supose que aquests dies de festa van fer que diumenge el meu cos diguera prou i les angines van començar a créixer... Un salut a tots!!!!
25 d’octubre 2007
24 d’octubre 2007
El Vesubi nevat
Des de divendres passat han estat uns dies molt freds. Hem passat d’anar en màniga curta a posar-se tota la roba d’hivern que portàvem.
Pel que es veu ja feia anys que el fred no havia arribat amb tanta força a Napoli. La veritat és que ho hem passat un poc malament perquè no ens esperàvem aquesta baixada de temperatures, però si més no ens ha deixat una vista esplèndida de l’exuberant volcà.
Cal dir que el fred m’ha deixat unes angines de les quals encara m’estic recuperant, però ja estan quasi superades.
A presto!
Pel que es veu ja feia anys que el fred no havia arribat amb tanta força a Napoli. La veritat és que ho hem passat un poc malament perquè no ens esperàvem aquesta baixada de temperatures, però si més no ens ha deixat una vista esplèndida de l’exuberant volcà.
Cal dir que el fred m’ha deixat unes angines de les quals encara m’estic recuperant, però ja estan quasi superades.
A presto!
Il mio posto letto
Ací vos mostre un raconet de la meua habitació a Napoli. Un xicotet espai on cada nit vaig a dormir i cada matí em desperte, i puc observar, si el dia ho permet, l’exhuberant Vesubi. Un Vesubi que resta dormint des de fa molt temps, però que qualsevol dia pot despertar i mostrar el seu potencial. Esperem que no siga mentre estem ací, o si més no que no ens faça mal. Ara no es moment de parlar del volcà, ja que es mereix un lloc especial en aquest blog.
Ja han començat les classes. Ja anem coneguent el veïnat, o més ben dit ells a nosaltres. Tenim uns horaris cada cop més establerts. Podríem dir que ja estem establint una rutina. Un nou lloc, nova gent, però sempre s’acaba en la rutina. Rutina, una paraula que per molts porta implícit un significat negatiu o neutre, però si ens parem a reflexionar és un dels motius que ens fa moure dia a dia. Que ens fa alçar-nos al matí, menjar a les hores que cal, fer les feines que hem de fer... en definitiva establir unes pautes on moure’ns i desenvolupar-nos sense haver de fer gaires esforços. Però realment la part positiva de la rutina és quan se’ns dóna l’ocasió de trencar-la i gaudir dels moments lliures. Moments que no significarien el mateix si prèviament no hi siguera ella, la rutina.
Poc a poc, sense gairebé adonar-nos-en anem “imparant” millor l’italià i usant-lo cada vegada més en la vida quotidiana. Tot i això encara ens queda molta feina a fer. La gent d’ací ens diu que em fet molts progressos, però realment et sents molt frustrat quan no aconsegueixes dir allò que desitges en un moment donat. I això et dóna ànims a continuar esforçant-te per algun dia poder mantenir una conversa fluïda amb algun autòcton de la zona.
Arrivederci amici!!! A presto!!
Ja han començat les classes. Ja anem coneguent el veïnat, o més ben dit ells a nosaltres. Tenim uns horaris cada cop més establerts. Podríem dir que ja estem establint una rutina. Un nou lloc, nova gent, però sempre s’acaba en la rutina. Rutina, una paraula que per molts porta implícit un significat negatiu o neutre, però si ens parem a reflexionar és un dels motius que ens fa moure dia a dia. Que ens fa alçar-nos al matí, menjar a les hores que cal, fer les feines que hem de fer... en definitiva establir unes pautes on moure’ns i desenvolupar-nos sense haver de fer gaires esforços. Però realment la part positiva de la rutina és quan se’ns dóna l’ocasió de trencar-la i gaudir dels moments lliures. Moments que no significarien el mateix si prèviament no hi siguera ella, la rutina.
Poc a poc, sense gairebé adonar-nos-en anem “imparant” millor l’italià i usant-lo cada vegada més en la vida quotidiana. Tot i això encara ens queda molta feina a fer. La gent d’ací ens diu que em fet molts progressos, però realment et sents molt frustrat quan no aconsegueixes dir allò que desitges en un moment donat. I això et dóna ànims a continuar esforçant-te per algun dia poder mantenir una conversa fluïda amb algun autòcton de la zona.
Arrivederci amici!!! A presto!!
08 d’octubre 2007
Pozzouli
El diumenge 31 de setembre després d’acomiadar en Pere, vam decidir d’evadir-nos una mica anant a veure algun racó prop de Nàpols on s’hi pogués respirar tranquil·litat, i estar lluny del bullici de la gent i la tensió de caminar per carrers estrets plens de gent i vehicles sense cap mena de pauta, aparentment. És tracta d’una pauta que encara no sabem llegir, és com quan es comença a aprendre un nou llenguatge. Sense saber on ens portava vam agafar el metro fins l’última parada, un lloc anomenat Pozzouli, que per la seva situació al mapa es trobava a fregar del mar.
Vam baixar i l’únic rumb que vam seguir va ser el mar. Baixàvem els carrers en direcció l’horitzó blau. Sortint de l’estació vam descobrir un amfiteatre: Anfiteatro Flavio e Serapeo. Vam donar un volt per les ruïnes intentant imaginar-nos com seria un dia de festa a l’època romana en aquell mateix lloc. Cal dir que ens vam adonar que ens manca molta imaginació. Vam continuar el camí cap a l’horitzó blau.
Un cop vam ser baix de tot descobrírem un altre món. Un petit port amb petites embarcacions de pescadors i a la vora d’aquestes un petit mercat local de peix, on els pescadors es disposaven a vendre els seus productes frescos i encara vius, als diferents restauradors de la zona, per poder oferir aquell dia uns gustosos plats per quelcom que volgués acostar-s’hi a gaudir d’una bona cuina marinera.
Cansats de la caminada seguérem a la vora del mar en un sortint de pedra. A fregar d’aigua i amb un horitzó blau, trencat per petites illes que ens mostraven les seues sinuoses formes, i per embarcacions que donaven dinamisme al paisatge.
Va ser un moment de reflexió. Silenci. Un silenci amb un rumor de fons on s’hi podia distingir la veu d’algun pescador fent tractes, el cantar de les gavines, i la melodia de l’aigua i el vent en contacte, creant aquella brisa que ens arribava a la pell i ens omplia de vida.
Dinàrem a un restaurant de la zona. Després de l’àpat camí de tornada a l’ostello on passaríem la resta de la tarda de diumenge.
05 d’octubre 2007
La ruta dels sopars
Ja han començat la ruta dels sopars pels diferents pisets. Vam començar pel nostre aquest dimecres, dijous a casa d’en Davide, i aquesta nit toca a ca l’Antonio.
És la manera que anem coneguent gent i a més ens serveix per anar aprenent italià, que falta ens fa encara, però piano piano ho aconseguirem.
A la foto hi ha els primers autòctons que hem conegut. Començant d’esquerra a dreta trobem: Antonio, Nicola, Davide, Roberta, Sebastian, Aina i Pau.
Fem vetllades molt agradables parlant de temes diversos: política, festa, música, menjar..; fent tastos dels diferents vins (baratillos, això sí) i birres.
Qui vulga està convidat a venir a sopar a casa nostra, quedeu avisats. Ah, però no vos descuideu de portar alguna cosa per menjar o beure...jejeje!!
Molts besets i abraços a tots i totes!!!!!
És la manera que anem coneguent gent i a més ens serveix per anar aprenent italià, que falta ens fa encara, però piano piano ho aconseguirem.
A la foto hi ha els primers autòctons que hem conegut. Començant d’esquerra a dreta trobem: Antonio, Nicola, Davide, Roberta, Sebastian, Aina i Pau.
Fem vetllades molt agradables parlant de temes diversos: política, festa, música, menjar..; fent tastos dels diferents vins (baratillos, això sí) i birres.
Qui vulga està convidat a venir a sopar a casa nostra, quedeu avisats. Ah, però no vos descuideu de portar alguna cosa per menjar o beure...jejeje!!
Molts besets i abraços a tots i totes!!!!!
04 d’octubre 2007
Pizzes... mmmmmmmmmm..... i festa....
Què dir de les pizzes napolitanes? Estan boníssimes! Són baratíssimes! Un plaer que aguditza el sentits del gust i l’olfacte, i a més la presentació fa que et suquege la boca quan les veus passar a mans dels camarieri.
Ja a la porta de les pizzeries s’ensuma l’olor a llenya cremant lentament als forns de pedra. Aquest és el reclam que et fa aturar i et fa venir ganes d’entrar i degustar les efímeres obres d’art que es creen en aquell racó a la vora del foc. Una altra cosa curiosa si més no, són les parets del local atapeïdes de fotos amb tot de rècords guiness, famosos fotent queixalades a les pizzes, premis,... A destacar la foto del president americà Klinton, present a totes les pizzeries.
A destacar de les fotos, en Pere, un català rodamóns, amb mil i una històries per explicar. Tot un personatge (amb el bon sentit de la paraula), amb qui vam compartir el primer cap de setmana per terres italianes. Ens va servir per realment començar a gaudir de la ciutat deixant de banda els afers burocràtics que comporta arribar a un nou lloc i començar una nova etapa de la vida. Gràcies Pere i esperem tornar-te a veure’t aviat!
La festa a la nit és brutal. Tot de gent al carrer: bevent, rient, parlant, establint noves relacions, fumant, ...
L’alcohol, un altre atractiu per la ciutat i la seua vida nocturna. A uns preus que fa ja molt temps que hem oblidat per casa nostra. Això augura unes nits interminables de festa amb alcohol, sexe i rock and roll!
Per fer un resum si veniu a Nàpols el què s’ha de fer una nit de dissabte:
- Apuntar-se a la llista d’una bona pizzeria de la Via Tribunale
- Passar per una enoteca i fer un bon got de vi acompanyat de tapes
- Degustar la pizza que escolliu a la carta
- Sortir de festa pel centre històric fins que el cos et digui prou
Ja a la porta de les pizzeries s’ensuma l’olor a llenya cremant lentament als forns de pedra. Aquest és el reclam que et fa aturar i et fa venir ganes d’entrar i degustar les efímeres obres d’art que es creen en aquell racó a la vora del foc. Una altra cosa curiosa si més no, són les parets del local atapeïdes de fotos amb tot de rècords guiness, famosos fotent queixalades a les pizzes, premis,... A destacar la foto del president americà Klinton, present a totes les pizzeries.
A destacar de les fotos, en Pere, un català rodamóns, amb mil i una històries per explicar. Tot un personatge (amb el bon sentit de la paraula), amb qui vam compartir el primer cap de setmana per terres italianes. Ens va servir per realment començar a gaudir de la ciutat deixant de banda els afers burocràtics que comporta arribar a un nou lloc i començar una nova etapa de la vida. Gràcies Pere i esperem tornar-te a veure’t aviat!
La festa a la nit és brutal. Tot de gent al carrer: bevent, rient, parlant, establint noves relacions, fumant, ...
L’alcohol, un altre atractiu per la ciutat i la seua vida nocturna. A uns preus que fa ja molt temps que hem oblidat per casa nostra. Això augura unes nits interminables de festa amb alcohol, sexe i rock and roll!
Per fer un resum si veniu a Nàpols el què s’ha de fer una nit de dissabte:
- Apuntar-se a la llista d’una bona pizzeria de la Via Tribunale
- Passar per una enoteca i fer un bon got de vi acompanyat de tapes
- Degustar la pizza que escolliu a la carta
- Sortir de festa pel centre històric fins que el cos et digui prou
03 d’octubre 2007
Napoli
Hui fa una setmana que marxàrem de Barcelona. Han sigut uns dies plens de noves sensacions, emocions, pensaments, abstraccions, experiències...
Quan arribàrem va ser molt estrany. Un país desconegut, ple de gent, cotxes i motos. Un ritme molt diferent al nostre, on sembla que la gent va molt estressada. Dic sembla perquè en el fons no és així. Són persones molt obertes, molt donades a establir noves relacions i et fan sentir com a casa.
Veníem predisposats a trobar una ciutat caòtica, perillosa i bruta. Cert és que són tres adjectius que es podrien usar per definir-la, però també caldria utilitzar-ne molts d’altres per definir els bons moments que et fa sentir. La magnitud d’olors que pots arribar a percebre, els gustos que es desprenen de la infinitat de pizzeries, restaurants, fruiteries, carnisseries, mercats al carrer. És una ciutat plena de vida, on la gent surt al balcó a parlar amb els veïns, i et saluda amb un: “Buon giorno raggazzi”. Així podria estar molta estona descrivint allò que he sentit en només una setmana. Preferisc esperar per poder realment ser capaç de descriure al lloc on viuré els pròxims nou mesos, i així poder extreure’n la informació que en manca per acabar de descobrir la màgia de Nàpols.
Quan arribàrem va ser molt estrany. Un país desconegut, ple de gent, cotxes i motos. Un ritme molt diferent al nostre, on sembla que la gent va molt estressada. Dic sembla perquè en el fons no és així. Són persones molt obertes, molt donades a establir noves relacions i et fan sentir com a casa.
Veníem predisposats a trobar una ciutat caòtica, perillosa i bruta. Cert és que són tres adjectius que es podrien usar per definir-la, però també caldria utilitzar-ne molts d’altres per definir els bons moments que et fa sentir. La magnitud d’olors que pots arribar a percebre, els gustos que es desprenen de la infinitat de pizzeries, restaurants, fruiteries, carnisseries, mercats al carrer. És una ciutat plena de vida, on la gent surt al balcó a parlar amb els veïns, i et saluda amb un: “Buon giorno raggazzi”. Així podria estar molta estona descrivint allò que he sentit en només una setmana. Preferisc esperar per poder realment ser capaç de descriure al lloc on viuré els pròxims nou mesos, i així poder extreure’n la informació que en manca per acabar de descobrir la màgia de Nàpols.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
