Un xicotet recull de fotos eixint de festa...
24 d’octubre 2007
El Vesubi nevat
Des de divendres passat han estat uns dies molt freds. Hem passat d’anar en màniga curta a posar-se tota la roba d’hivern que portàvem.
Pel que es veu ja feia anys que el fred no havia arribat amb tanta força a Napoli. La veritat és que ho hem passat un poc malament perquè no ens esperàvem aquesta baixada de temperatures, però si més no ens ha deixat una vista esplèndida de l’exuberant volcà.
Cal dir que el fred m’ha deixat unes angines de les quals encara m’estic recuperant, però ja estan quasi superades.
A presto!
Pel que es veu ja feia anys que el fred no havia arribat amb tanta força a Napoli. La veritat és que ho hem passat un poc malament perquè no ens esperàvem aquesta baixada de temperatures, però si més no ens ha deixat una vista esplèndida de l’exuberant volcà.
Cal dir que el fred m’ha deixat unes angines de les quals encara m’estic recuperant, però ja estan quasi superades.
A presto!
Il mio posto letto
Ací vos mostre un raconet de la meua habitació a Napoli. Un xicotet espai on cada nit vaig a dormir i cada matí em desperte, i puc observar, si el dia ho permet, l’exhuberant Vesubi. Un Vesubi que resta dormint des de fa molt temps, però que qualsevol dia pot despertar i mostrar el seu potencial. Esperem que no siga mentre estem ací, o si més no que no ens faça mal. Ara no es moment de parlar del volcà, ja que es mereix un lloc especial en aquest blog.
Ja han començat les classes. Ja anem coneguent el veïnat, o més ben dit ells a nosaltres. Tenim uns horaris cada cop més establerts. Podríem dir que ja estem establint una rutina. Un nou lloc, nova gent, però sempre s’acaba en la rutina. Rutina, una paraula que per molts porta implícit un significat negatiu o neutre, però si ens parem a reflexionar és un dels motius que ens fa moure dia a dia. Que ens fa alçar-nos al matí, menjar a les hores que cal, fer les feines que hem de fer... en definitiva establir unes pautes on moure’ns i desenvolupar-nos sense haver de fer gaires esforços. Però realment la part positiva de la rutina és quan se’ns dóna l’ocasió de trencar-la i gaudir dels moments lliures. Moments que no significarien el mateix si prèviament no hi siguera ella, la rutina.
Poc a poc, sense gairebé adonar-nos-en anem “imparant” millor l’italià i usant-lo cada vegada més en la vida quotidiana. Tot i això encara ens queda molta feina a fer. La gent d’ací ens diu que em fet molts progressos, però realment et sents molt frustrat quan no aconsegueixes dir allò que desitges en un moment donat. I això et dóna ànims a continuar esforçant-te per algun dia poder mantenir una conversa fluïda amb algun autòcton de la zona.
Arrivederci amici!!! A presto!!
Ja han començat les classes. Ja anem coneguent el veïnat, o més ben dit ells a nosaltres. Tenim uns horaris cada cop més establerts. Podríem dir que ja estem establint una rutina. Un nou lloc, nova gent, però sempre s’acaba en la rutina. Rutina, una paraula que per molts porta implícit un significat negatiu o neutre, però si ens parem a reflexionar és un dels motius que ens fa moure dia a dia. Que ens fa alçar-nos al matí, menjar a les hores que cal, fer les feines que hem de fer... en definitiva establir unes pautes on moure’ns i desenvolupar-nos sense haver de fer gaires esforços. Però realment la part positiva de la rutina és quan se’ns dóna l’ocasió de trencar-la i gaudir dels moments lliures. Moments que no significarien el mateix si prèviament no hi siguera ella, la rutina.
Poc a poc, sense gairebé adonar-nos-en anem “imparant” millor l’italià i usant-lo cada vegada més en la vida quotidiana. Tot i això encara ens queda molta feina a fer. La gent d’ací ens diu que em fet molts progressos, però realment et sents molt frustrat quan no aconsegueixes dir allò que desitges en un moment donat. I això et dóna ànims a continuar esforçant-te per algun dia poder mantenir una conversa fluïda amb algun autòcton de la zona.
Arrivederci amici!!! A presto!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
